Des del segle XVI, a la casa pairal de Cal Vallès, a Vallbona d’Anoia, ja s’hi conreava sembrat, passant pels arbres fruiters, la vinya, l’horta i la ramaderia. Era una casa que s’abastia d’allò que la terra els proveïa, en convivència estreta amb ella, i que podia ser autosuficient gràcies als productes que donava el tros.
(01)
Arrels i tradició
Néixer i créixer en un entorn rural, dins d’una la família que es dedica al conreu, ens marca una manera de fer i de ser: l’esforç, l’honestedat i l’altruisme tant per les persones com pel medi que ens envolta. Uns valors que, de generació en generació, han arrelat i definit el nostre tarannà.
(02)
El pas del temps
Conrear la terra conscientment. Adaptar-se i de treure profit dels recursos que ens ofereix cada època i temporada. Cada aliment té el seu moment i cada solstici ens en proveeix de diferents: cal entendre els cicles per a valorar allò que mengem.
Aquesta manera de fer s’ha transmès amb els anys, de pares i mares a fills i filles, d’avis i àvies a netes i nets. L’esforç de conrear i cultivar perquè neixi i creixi la llavor. La paciència i la perseverança de cuidar, respectar i esperar per veure què en surt.
El tros, la feixa, l’era, es treballaven a mà amb l’ajuda del ruc o del cavall. Més endavant es va substituir pel tractor i les eines mecàniques. Eren feines que es feien entre els de casa.
Totes les èpoques tenen quelcom que les fa úniques i irrepetibles. Quan no hi havia neveres calia collir al moment perquè l’aliment no es marcís. D’aquí neix la tradició de processar o conservar els aliments.
La salaó, la fermentació o la cocció –com les melmelades– permetien allargar la vida i poder gaudir de l’aliment un cop s’acabava la temporada.
De pagès era també la casa on neix l’Àngels, la petita de nou germans. Creix en una família nombrosa i humil, envoltada d’una llarga relació amb la terra i amb els fogons. La defineix un tarannà de cuida, paciència i estima pel terrer i pel què ens ofereix.
Més endavant, quan pren consciència del que ha fet durant tota la infantesa i joventut, es reafirma en la importància de tot el que ha vist en créixer i se’n fa partícip a voluntat. Mantenir i fer perdurar aquest llegat.
L'Àngels coneix el Jaume, fill de família pagesa, i hi conecta. Les seves vides tenen un punt concret en comú: l’estima a la vinya. És al seu costat quan junts decideixen preservar el conreu que històricament havien treballat com a rabassers i que, de mica en mica, han anat comprant.
Forgen un vincle i, arran de la llarga tradició familiar de cadascun, s’embranquen en un projecte propi arrelat, persistent i resistent en les mans adequades: treballar la vinya i cuidar el territori com un més dels seus fills.
Però treballar la vinya a banda de manternir les mans ocupades hi ha temps per anar pensant. I l’Àngels reflexionava sobre la manera de tractar la fruita antigament i avui en dia, i en el motiu pel qual el raïm s’ha desviat sempre cap al sector vinícola, per elaborar vins i escumosos, i no s’havia tractat mai com una fruita.
(05)
L'altra cara del raïm
Vinyet té com a missió donar un valor excepcional a una fruita que està maltractada per la indústria vitivinícola des de la base. Volem oferir una alternativa autèntica al tractament de la fruita del cep que sigui veraç, conseqüent i justa.
El raïm és una fruita i se l’ha de tractar com a tal. Amb la seva pell, la seva polpa i els seus nutrients i sucres propis. És l’Àngels que decideix donar-li el valor que sempre hauria d’haver tingut i convertir-lo en melmelada, sense res més que raïm -una fruita molt dolça amb moltes propietats.
En aquesta recerca de nous paradigmes, apostem per una viticultura ecològica mantenint els conreus tradicionals mediterranis del cultiu de secar que ens permet expressar l’identitat del nostre entorn. Treballem colze a colze amb les persones que el fan bategar.
